El Maresme

Els t�cnics tamb� tenim sensibilitat. M'estimo la comarca que m'acull i per aix� vull fer-li aquest petit homenatge:

TOTS ELS POBLES, VILES I CIUTATS...
Per Josep Pl�

Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme s�n iguals. Hi ha unes cases davant el mar, sobre la platja, que formen l'antic barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos grups- el de llevant, el de ponent- per la riera. La riera baixa, generalment, en forma abrupta i r�pida de la min�scula vall de l'interior. Sobre els seus marges s'alcen uns edificis que solen �sser, a cada poble, els m�s burgesos. Aquests edificis formen la Rambla. La Rambla �s el centre d'aquestes poblacions. Tothom - o gaireb�- ha de passar per la Rambla cada dia. Cap al vespre, les senyoretes i els joves de la localitat s'hi passegen molt ben posats. Generalment, aquestes rieres s�n seques. Tenen un aspecte exhaust i pols�s. Uns arbres n'ombregen els marges. Quan plou es desborden, fan molta fressa, arrosseguen molta sorra i produeixen uns estralls meridionals i tartarinescos. Despr�s, a tots dos cantons de la Rambla, hi ha cases, els carrers, les places, les f�briques. Com que gaireb� tots aquests pobles estan constru�ts sobre un pla m�s o menys inclinat, la seva constituci� est� formada per carrers paral.lels al mar, superposats. En aquesta ampliaci�, hi sol viure la ciutadania que no dep�n exclusivament del mar -o sia la immensa majoria dels seus habitants.
Es pot f�cilment imaginar el creixement a gran escala d'aquests pobles -d'un d'aquests pobles. Si ho feu, el nucli que apareixer� en el vostre pensament ser� exactament com l'actual Barcelona. Barcelona t� la constituci� b�sica t�pica d'un poble del Maresme.
La riera de Barcelona �s la Rambla. No hi ha cap ra� que s'oposi que un d'aquests pobles arribi a �sser, amb el temps, el que �s Barcelona. En realitat Barcelona �s el poble del Maresme que t� m�s habitants -alguns m�s que Matar�, simplement. Barcelona �s la capital del Maresme. Barcelona, per les seves dimensions, �s una ciutat a part, per� Barcelona no ha format mai una comarca a part.
Si algun dia us trobeu en un d'aquests pobles, seguiu la riera contra corrent, cap a l'interior, i, despr�s de caminar alguns quil�metres (pocs), trobareu, rec�ndit, assolellat, est�tic, un altre poble. De Vilassar de Mar arribareu a Vilassar de Dalt; d'Arenys de Mar, a Arenys de Munt; de Caldetes a Sant Vicen� de Montalt; de Matar�, a Argentona. (...) Posiblement aquests pobles es formaren quan les poblacions de la costa no es pogueren mantenir en el platjar de la inseguretat produ�da pels pobles del mar. Del mar estant s�n invisibles. Des d'aquests min�sculs poblets rurals -que s�n una del�cia, recollits, adormits en el brunzinar de les abelles, en els perfums de les herbes seques, en una pau extasiada- es veu una falda de terra elegant�ssima que baixa lentament cap a la costa i el mar en llunyedan�a. (...)
Les poblacions de la costa s�n vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el trag� de la carretera i del ferrocarril, la seva vida �s una dispersi� de portes enfora. Els pobles de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma.
Posats dins d'una bot�nica exquisida, de garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dol�os amb les atzavares elegants, amb el verd brillant de tarongers i llimoners a les fa�anes de les cases, amb horts rec�ndits on la s�nia canta, els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, esp�gol i farigola, aquests pobles semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos. S�n pobles que m'agraden.
Josep Pl� (1897-1981)

Entrades populars d'aquest blog

Els camins del paradís perdut - Llorenç Riber

Bon Nadal i feliç 2006

Conversió de text a parla en català